Desire has been the subject of analysis across multiple disciplines, philosophy, psychology, anthropology, and aesthetics and each has proposed a different definition, often incompatible with the others.

For Plato, we desire what we do not have, and the movement of desire is always directed toward an absent object that promises some form of fulfillment. For Spinoza, desire does not arise from lack, but from vital potency. It is the very impulse that makes us persevere in existence, the internal force that guides our actions and leads us to expand. For Freud, desire is an unconscious energy that seeks symbolic pathways through which to express itself. It does not speak directly, it appears disguised in dreams, in slips of the tongue, in objects charged with emotional meaning. For Walter Benjamin, desire acquires meaning only when it is not fully accessible, it is distance that generates aura and activates the experience of desire. For Jean Baudrillard, desire is not directed toward objects but toward signs. We do not desire things, we desire what they represent, values, imaginaries, social positions, narratives. For Georges Bataille, desire is excess, the human impulse toward what is useless yet necessary, a movement of energy that seeks intensity and transgression.

This diversity of perspectives reveals a common point: between the thing and desire there is a space where meaning is produced. There is no single theory that can contain it; there are many. The twelve pieces selected for Things, Desires… operate within this interval. They do not confirm a single definition of desire, but can activate several. They may function as signs, in Baudrillard’s sense; as zones of attention, in Benjamin’s terms, as ritualised excesses, in Bataille’s framework, or as devices of perception and intensified reality, as we often define within Hannah Gallery.

Each piece may be interpreted through one or several of these perspectives, or may generate new ones. The aim of the selection is not to propose a single thesis, but to show how a small, finite, material object can contain multiple ways of thinking about the relation between things and desires. These twelve pieces do not explain desire; they set it in motion.

 

El desig ha estat objecte d’anàlisi des de múltiples disciplines, filosofia, psicologia, antropologia i estètica i cadascuna n’ha proposat una definició diferent, sovint incompatible amb les altres.

Per a Plató, desitgem allò que no tenim, i el moviment del desig es dirigeix sempre cap a un objecte absent que ens promet una forma d’acompliment. Per a Spinoza, el desig no neix de la carència, sinó de la potència vital. És l’impuls mateix que ens fa perseverar en l’existència, la força interna que orienta les accions i ens porta a expandir-nos. Per a Freud, el desig és una energia inconscient que busca vies simbòliques per expressar-se. No dir-se directament, sinó que apareix disfressat, en somnis, en lapsus, en objectes carregats de significat emocional. Per a Walter Benjamin, el desig només adquireix significat quan no és completament accessible, és la distància la que genera l’aura i activa l’experiència del desig. Per a Jean Baudrillard, el desig no s’adreça als objectes, sinó als signes. No desitgem coses, desitgem el que representen: valors, imaginaris, posicions socials, relats. Per a Georges Bataille, el desig és excés, l’impuls humà cap allò que és inútil però necessari. Un moviment d’energia que busca la intensitat i la transgressió.

Aquesta diversitat de perspectives posa de manifest un punt comú, entre la cosa i el desig hi ha un espai on es produeix el significat. No hi ha una única teoria que el pugui contenir, n’hi ha moltes. Les dotze peces seleccionades per a Things, Desires… operen dins d’aquest interval. No confirmen una sola definició del desig, sinó que poden activar-ne diverses. Poden funcionar com a signes, segons Baudrillard, com a zones d’atenció, segons Benjamin, com a excessos ritualitzats, segons Bataille, o com a dispositius de percepció i realitat intensificada, com sovint definim des de Hannah Gallery.

Cada peça pot ser interpretada des d’una o diverses d’aquestes perspectives, o bé generar-ne de noves. L’objectiu de la selecció no és proposar una tesi única, sinó mostrar com un objecte petit, finit i material pot contenir múltiples maneres de pensar la relació entre les coses i els desitjos. Aquestes dotze peces no expliquen el desig, el posen en moviment.