Hannah Gallery presents Solid Waves, the first exhibition of Trinidad Contreras as part of the gallery’s roster of artists. With this incorporation, the gallery brings in a practice that moves between jewellery, object and sculpture, where ceramics become a field of investigation into matter, time and memory. The exhibition will take place from May 20 to June 19, 2026, with an opening on May 20 at 19:00. Solid Waves brings together a group of fifteen pieces: five objects, five brooches and five rings. Mainly made in porcelain and stoneware, the works incorporate glazes, gold and lustres.

Solid Waves proposes an apparent paradox: the solid form as a record of movement. In Trinidad Contreras’ work, matter does not present itself as stability, but as process. Her pieces seem to freeze a moment of transformation, as if the surface had been shaped by a continuous, slow, almost geological force. What we see is not a fixed volume, but the trace of an action, of a pressure, of a time that has settled into matter. As the artist suggests, “the focus is not the represented object, but the trace it leaves behind”, and how “what is no longer there can acquire a physical and tangible presence.”

As in eroded reliefs or mineral structures, forms emerge from within. They are not constructed, but appear. In this sense, her work engages with a tradition in which matter becomes both record and surface of memory, from the organic forms of Jean Arp to the time-laden surfaces of Antoni Tàpies, or the conception of void as an active space in Lucio Fontana.

Ceramics here function as “a seismograph of the ephemeral”, capable of capturing the energy of movement and fixing it into matter. The surfaces evoke waves, erosion, or internal pressures, yet do not represent them literally, but retain their intensity. In this process, the transient becomes permanent, as if the pieces were “fossils of an imagined civilization.”

Her pieces operate across different scales while maintaining a consistent logic: they are fragments of a larger system, as if each object were part of an expanding landscape. Openings, voids and internal tensions introduce a relational dimension, where the body does not simply wear the object, but enters into dialogue with it. In some cases, the forms seem to have been inhabited, revealing interior spaces that do not contain, but remember, turning absence into an active, memory-laden presence.

Across this “organic chaos”, subtle interventions appear, small points of gold that function as “cartographies of human order.” Marks of an attempt to measure, trace and understand, generating a constant tension between the wild and the structured. As the artist notes, her work is structured around processes of transformation and the ways in which matter can retain memory. In this sense, each piece is both structure and event, a form that contains the movement that generated it.

Solid Waves thus becomes an exploration of the limits between stability and change, between surface and depth. A territory where the solid is never final, but a pause within a continuous flow, a place where absence becomes presence and where time, ultimately, comes to live within matter.


Quotations in this text are drawn from Trinidad Contreras’ statement for Solid Waves.
 

Hannah Gallery presenta Solid Waves, la primera exposició de Trinidad Contreras com a part del roster d’artistes de la galeria. Amb aquesta incorporació, la galeria integra una pràctica que es mou entre la joieria, l’objecte i l’escultura, on la ceràmica esdevé un espai d’investigació sobre la matèria, el temps i la memòria. L’exposició tindrà lloc del 20 de maig al 19 de juny de 2026, amb inauguració el mateix 20 de maig a les 19h. Solid Waves reuneix un conjunt de quinze peces: cinc objectes, cinc fermalls i cinc anells. Realitzades principalment en pocellana i gres, les obres incorporen esmalts, or i lustres.

Solid Waves proposa una paradoxa aparent: la forma sòlida com a registre del moviment. En el treball de Trinidad Contreras, la matèria no es presenta com a estabilitat, sinó com a procés. Les seves peces semblen congelar un instant de transformació, com si la superfície hagués estat modelada per una força contínua, lenta, gairebé geològica. Allò que veiem no és un volum fix, sinó el rastre d’una acció, d’una pressió, d’un temps que s’ha sedimentat. Com apunta la pròpia artista, “l’interès no recau en l’objecte representat, sinó en la seva empremta”, en la manera com “allò que ja no hi és pot adquirir una presència física i tangible”.

Com en els relleus erosionats o en les estructures minerals, les formes emergeixen des de dins. No es construeixen, sinó que apareixen. En aquest sentit, el seu treball dialoga amb una tradició on la matèria esdevé registre i superfície de memòria: des de les formes orgàniques de Jean Arp fins a les superfícies carregades de temps de Antoni Tàpies, o la concepció del buit com a espai actiu en Lucio Fontana.

La ceràmica funciona aquí com “un sismògraf de l’efímer”, capaç de captar l’energia d’un moviment i fixar-la en la matèria. Les superfícies evoquen ones, erosions o pressions internes, però no les representen literalment, sinó que en retenen la intensitat. En aquest procés, allò transitori es transforma en permanència, com si les peces esdevinguessin “fòssils d’una civilització imaginària”.

Les seves peces operen en diferents escales, però mantenen una mateixa lògica: són fragments d’un sistema més gran, com si cada objecte fos una porció d’un paisatge en expansió. Les obertures, els buits i les tensions internes introdueixen una dimensió relacional, on el cos no només porta l’objecte, sinó que hi entra en diàleg. En alguns casos, les formes semblen haver estat habitades, revelant espais interiors que no contenen, sinó que recorden, convertint el buit en un lloc actiu, carregat de memòria.

Sobre aquest “caos orgànic”, apareixen intervencions subtils, punts d’or que funcionen com “cartografies d’un ordre humà”. Senyals d’una voluntat humana que intenta mesurar, traçar, comprendre, generant una tensió constant entre allò salvatge i allò estructurat. Com apunta la pròpia artista, el seu treball s’articula al voltant de processos de transformació i de la manera com la matèria pot retenir memòria. En aquest sentit, cada peça és alhora estructura i esdeveniment: una forma que conté el moviment que l’ha generat.

Solid Waves és així una exploració sobre els límits entre estabilitat i canvi, entre superfície i profunditat. Un territori on allò sòlid no és mai definitiu, sinó una pausa en el flux, un lloc on el buit esdevé presència i on el temps, finalment, es queda a viure dins la matèria.


Les citacions d’aquest text provenen de l’statement de Trinidad Contreras per a Solid Waves.